Totes les societats, des de les més
allunyades en el temps fins a les més modernes, s’han mostrat
interessades a conèixer allò que s’esdevindrà. Les societats antigues,
per exemple, com que eren profundament religioses, entenien que l’origen
del món era fruit de la creació divina: eren les divinitats que, a
partir del no-res o del caos, formaven l’univers i establien un ordre
que, generalment, era comandat per reis i emperadors, considerats els
representants dels déus a la Terra. Així, a Egipte el faraó era concebut
com el mateix déu.
Els déus tenen una gran presència en la vida
d’aquests pobles perquè els humans s’expliquen el món i tot allò que
s’esdevé a partir de l’autoritat divina: una mala collita és signe de
càstig, una conquesta amb èxit és un premi dels déus. I els humans –de
tota classe i condició– s’esforcen per captenir-se segons els principis divins, per honorar els déus i congraciar- s’hi, per això els dediquen oracions i sacrificis.
Saber la voluntat dels déus és
bàsic per viure en el món dels antics perquè una mala interpretació del
designi diví pot ocasionar grans desgràcies. Els déus es comuniquen a
través de diversos mitjans:
- Els oracles: eren els indrets de culte en què sacerdots, endevins, sibil·les, pitonisses... interpretaven la veu divina.
- Els somnis: els déus revelaven informació que havia de ser interpretada de manera adequada.
- Els ocells: el vol i el cant emeten senyals i els àugurs eren els endevins que n’explicaven el significat. Aquests sacerdots també participaven en la construcció de temples i ciutats. Ells indicaven l’indret que la divinitat designava.
- Les vísceres dels animals: els harúspexs eren els sacerdots romans que tot examinant les entranyes, sobretot el fetge, feien vaticinis.
ACTIVITATS:
Josep és fill de Jacob i nét d’Abraham, el patriarca del judaisme.
Aquest fragment de la Bíblia pertany al llibre del Gènesi, el primer
llibre de l’Antic Testament, que explica l’origen de la Terra i del
poble hebreu fins a l’arribada de Jesucrist. Josep arriba a Egipte
perquè els seus germans, gelosos de l’estimació que el pare li tenia, el
venen com a esclau. Gràcies al poder d’endevinació que té Josep, el
faraó l’acull a palau i li dóna una gran autoritat.
El faraó digué a Josep:
–He
tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir
que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo.
Josep respongué al faraó:
–No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
El faraó va explicar a Josep:
–Somiava
que em trobava a la vora del Nil. Vaig veure sortir del riu set vaques
grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere
d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres;
enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i
lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del
riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin
engolides; continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment
m’he despertat. Després vaig tenir un altre somni: veia sortir set
espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en
naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del
desert. Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses. He
contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut
interpretar.
Josep va dir al faraó:
–Tots dos somnis tenen
un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que representen set anys. Es
tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. Tant les set vaques
miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set
espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set
anys de fam. Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al
faraó el que està a punt de fer. Els set anys vinents seran d’una gran
abundància en tot Egipte. Després seguiran set anys de fam que
esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents,
perquè la fam consumirà tot el país. Serà tan aclaparadora, aquesta fam,
que ningú no sabrà què és l’abundància. El fet que el somni del faraó
s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no
trigarà a complir-ho. Ara, doncs, que el faraó busqui un home
intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte.
Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la
cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. Que
apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que
emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del
faraó. Aquestes provisions serviran, després, de reserva per al país
d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no
morirà de fam.
- Explica la predicció que fa Josep a través de la interpretació del somni del faraó. Indica en nom de qui parla.
- Pensa altres imatges per explicar els set anys d’abundància i de fam.
- Fixa’t que apareix el número set diverses vegades. Diuen que aquest número té un caràcter sagrat. Fes una petita recerca sobre el tema i exposa la informació a l’aula.
- Interpreta el canvi de temps verbal que es produeix quan parla el faraó i quan parla Josep.
[Extret del contingut digital de Cruïlla. Català 2n ESO. T3]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada